Faig retrats.

Penso imatges que no puc aconseguir només prement un botó. Imatges que reflecteixen la meva forma de mirar.

Crec en allò que creo. Investigo els límits de la fotografia utilitzant-la com a matèria primera per una obra que habita entre el que és pictòric i el que és fotogràfic.

Em serveixo de la raó per donar coherència a l'obra i de l'emoció per donar-li vida... però en cada peça existeix un diàleg entre la intuïció, l'atzar i el coneixement; entre allò racional, allò visceral i allò emocional. L'obra no és més que el resultat físic del procés.

Visualitzo la peça durant tot el seu desenvolupament, investigant fins a arribar a el punt imaginat i a vegades, quan està acabada, la miro i penso: "aquí hi ha alguna cosa que no he fet jo".

És per aquests moments de connexió pel que tot succeeix; per aquests instants de fusió amb alguna cosa que no sóc, i a la vegada és el més jo que existeix.