El seu treball parteix d'una ingenuïtat intencionada i irònica que aconsegueix desmantellar les estructures perverses de la realitat. Ha desenvolupat ràpidament un estil propi i identificable, en el qual aplica els codis de la cultura popular, del còmic, de la il·lustració i una meditada estètica ingènua que amaga un tractament precís dels temes que explora.

La seva obra renega de “l’art pour l'art” i entén que, sent com és un mitjà d'expressió, l'art és eminentment comunicatiu i ha d'estar sempre basat en una ideologia. Per tot això, més que parlar de 'creació artística' hauríem de parlar de 'reacció artística'.

La pintura, el dibuix, la intervenció, la instal·lació, la performance i el so són els mitjans amb els quals es desembolica per desenvolupar el discurs de les seves narracions. Una de les seves màximes obsessions, se centra en l'estudi i en l'observació de l'ésser humà i la manera que est té d'establir relacions, amb la societat i amb l'entorn.