Bernardi Roig
- (Palma, 1965)
El seu treball multidisciplinari (escultura, vídeo, dibuix, pintura, text) és una reflexió obsessiva sobre l'aïllament, la pulsió eròtica i el desig a través d'un destil·lat llenguatge d'herència minimalista i conceptual i que situa a la representació de la figura humana en l'epicentre de la seva problemàtica. Les seves obres obsessives i inquietants, es poden entendre com a dispositius de soledat en les que està present la urgència de "parlar des de l'impossibilitat de la parla", tractant de trobar figures i imatges per un temps trasbalsat.
Tots els seus treballs tracten el mateix argument: la presó del cós i la ceguera de la mirada, emblema de les facultats cognitives. Figures situades sempre en un context que amplifica les estances, mantenen una enigmàtica relació amb l'espai que assumeix les connotacions d'un buit potenciat per l'acció irritant de la llum, saturant-se de tensió física i encarnat el lloc d'un no-esdeveniment.
Les seves imatges neixen d'una interrogació sobre la figura i la seva posició en l'espai. Figures aïllades i afligides per un mal invisible pretenen exorcitzar el fantasma del nostre tràgic destí. Són presències que intenten construir i blindar la soledat de l'espectador.
Aquesta obra explora, posant en escena, el conflicte del domini del buit i l'acció de la violència sobre el cós a través d'un imaginari que ens mostra la identitat de l'individu com un lloc dissolut i sense garanties.