La pròpia producció artística i poètica és el resultat d'una anàlisi de vida, que s'inicia des de la realitat del cos i el caos que existeix a dintre, fins a la relació d'aquest cos amb el mitjà que l'envolta. En el meu cas presenta un tipus de moviment animal, felí, horitzontal, ansiolític, en una poètica subjectiva del que ha deixat de funcionar i lluita per a la supervivència. Treball una estètica del caos, la decadència urbana i la pèrdua de relacions reals que configuren un univers poc complaent de les grans urbs. Es una espècie de reflexió sobre els deterioraments urbans i personals, la submissió/domini, el poder en la seva manifestació dintre de les relacions personals, el desarrelament, la soledat en els grans espais arquitectònics, la precarietat com a símptoma d'inadaptació social, però també com a elecció conscient d'auto exclusió del "mainstream". A través de la ironia i un estrany humor, realitzo una crítica a l'esclavitud de l'ésser humà sorgida per la dependència tecnològica.

De manera intuïtiva m'interessa molt el moviment horitzontal de reptació que utilitzen les rèptils, un arrossegament a través de les contraccions dels músculs que fan la impressió (equivocada) de ser lents. Es un moviment segur per un terreny ple d'esquerdes, que respon a un estat psíquic i a una declaració coreo-política davant una subjectivitat que no accepta el sol urbà com a propi. També es simptomàtica d'una falta de vinculació amb la terra/natura violada per les urbs, a través de moviments que parlen de la pèrdua de la unitat amb l'úter matern, amb l'origen, amb la presència originaria, una recerca de la legitimitat i retorn del cos a la terra.