Formats el 2013 a partir de les obsessions comunes d’un heterodox grup de músics i activistes de l’underground mallorquí (gent provinent de grups tan diferents com Marasme i Lost Fills, Too Ugly To Prostitute i Crash), Forces Elèctriques d’Andorra ha evolucionat al llarg dels anys i amb cadascun dels seus projectes, establint-se com un ferotge col·lectiu capaç tant d’atrevir-se amb el més ambiciós projecte artístic (la performance [Cambra Obscura], per exemple) com de reduir-ho tot a cendres i a escomeses de renou blanc i repeticions infinites. Les seves fixacions, de fet, passen per bandes no gaire amables, precisament, com Swans o Sunn O))), encara que també s’han de citar altres referències com GY!BE, Mono o Russian Circles.

Des dels seus inicis, F/E/A ha fet seu el dogma de la simplicitat i la contundència, sonant a estones hipnotitzants i narcòtics, deixant anar la seva vena psicodèlica, per a continuació mostrar la seva cara més monolítica, marcial i primària. Però sempre hi és també la voluntat d’evocar paisatges més enllà de l’horitzó: la seva contundència remou, com l’estampa d’una població japonesa tres dies després d’un tsunami, amb l’alba entre runes.

És aquest esperit el que va donar forma als seus dos primers treballs, “F/E/A” (2013) i “Pastor” (Boira Discos/Espora Records, 2014), un alè que encara mantenen en el seu nou “Congo”, el seu treball més sòlid i enèrgic, on el grup mallorquí parteix dels relats de mariners extraviats (Jeronimus Cornelisz, el reverend JimJones, el capità Kurtz) per construir un leviatan sònic que esdevé un rèquiem per a tots aquells que, en la recerca del seu bocí de paradís, només varen provocar la seva pròpia versió de l’infern.