Ha passat molt de temps des d'aquella primera aventura musical sota la denominació de "The Winona's" a principis dels 90, pujant a la creixent onada del pop independent en anglès. La banda, va tenir un recorregut intens, breu però profitós i va deixar dos discos, "Pink Noise" (1996) i "Buenas Sensaciones" (1998). Aquest últim, ja en castellà, va suposar el final o, almenys, una pausa. En el camí es van creuar altres projectes que van apagar la metxa i van esborrar el camí. Però mai van penjar les guitarres. I l'escenari mai els ha deixat de seduir, encara que sigui prenent prestats temes d'altres grups per al delit d'un altre tipus de públic. Però la idea de tornar sempre va estar en ment i les cançons s'anaven acumulant al calaix. 2009 va ser l'any el reinici. El pas natural va ser recopilar tot el material, tornar a compondre, gravar a casa, i tornar a la disciplina del local d'assaig. No va ser fàcil saber quin camí prendre. Van experimentar amb el brit-pop, amb l'anglès a les lletres, i d'aquí una primera denominació, "Riders", a manera de cognom d'aquella actriu fetitxe que els va donar nom als orígens. Tot va quedar en una primera maqueta, gràcies a la feina de Toni Noguera, algú important en la història de la banda. Les successives proves van portar a tornar al castellà i derivar al pop de guitarres amb tints indie però allunyat del so i la proposta d'un grup de radiofórmula.

Al març de 2011 decideixen fer les maletes i instal·lar-se un mes a Madrid per a gravar-hi el disc. Prèviament es van gravar maquetes i es va treballar a consciència al local d'assaig en contacte amb qui seria el productor del disc: Dani Alcover. En el seu haver consta la producció de discos d'artistes com La Cabra Mecánica, La Vacazul, Depedro o La Musicalité. A més va rebre el Premi de la Música 2007 al millor enginyer de so pel disc "Follow the city lights" de Dover.
La idea de sortir de Mallorca era buscar alguna cosa nova. Dani Alcover va entendre a la perfecció com imprimir el so del grup sense que el trasllat del local a l'estudi suposés un resultat irreal i artificial. Per això, el disc respira veritat, quatre tipus tocant cançons sense més armes que les guitarres construïdes sobre uns consistents fonaments de baix i bateria. Especial menció mereix la participació del baterista Pablo Serrano de 'Russian Red' i 'The Cabriolets' en tasques tècniques.

A 'Hombrespajaro' Manuel Mateu i Sergio Revert són els compositors, per separat, dels 13 temes del disc, amb l'excepció d'una singular versió. Cadascun d'ells posa la veu en les seves cançons. Cançons que expliquen històries directes i situacions quotidianes, amb l'amor com a essència. Textos que tenen a veure amb maneres de ser i de sentir construïts amb l'energia i el desvergonyiment melòdic del powerpop.
'Hombrespajaro' és el resultat d'un treball totalment independent, autoproduït pel grup sota el segell Blau / Discmedi.

El 2015 treu el seu segon treball, anomenat "Teòrica Pràctica", un EP de 5 cançons i prop de 25 minuts carregats d'una nova visió de la seva pròpia música i d'això té molta culpa l'on i el com s'ha gravat ...
I ha estat en un petit i creatiu estudi anomenat Favela, en un barri de Palma, i s'ha registrat en directe (entre desembre de 2014 i gener de 2015), cosa que Hombrespajaro ha agraït molt pel resultat final i pel treball en els assajos necessari per aconseguir un bon resultat.
La curiosa combinació entre Pep Toni Ferrer, Michael Mesquida (Oliva Trencada, Zulu Zulu ...) i Hombrespajaro ha donat un deliciós fruit. Potser diferent, amb un color nou i difícilment descriptible. Amb "Teórica Práctica", Hombrespajaro ja s'ha enlairat els peus de terra.

La formació ha canviat. Sergi, un dels 2 compositors i guitarrista, va deixar el grup mesos enrere sent substituït per Manu, i fa ja 2 anys Mateu va substituir a Bernat a la bateria. A això cal sumar que Gabi Capllonch s'uneix al grup com a teclista convertint a Hombrespajaro en quintet.

Més informació a Mallorca Music.