Imaràntia?
Sí, no ho dubteu ni un instant. El nom mateix ja canta amb ressonàncies evocadores. Un imant que us atreu, el mar que podeu mirar fascinats hores i hores, la lluïssor d'una pedra preciosa, la força i l'elegància...
Vaig conèixer na Maria J. Cardona quan devia fer poc temps que començava a pujar als escenaris, tocant uns teclats, en un discret segon pla, quan era només una al·loteta i pareixia tímida i tot. Més endavant, en aquelles vetlades d'estiu a Formentera on la nit t'aferra i no te'n voldries anar mai, la vaig sentir entonar alguna cançó pròpia, enèrgica, segura, com una Tracy Chapman gairebé. L'etapa de 4 de Copes va treure a llum una part d'aquella energia amagada. I ara la teniu aquí, fent-se escoltar amb passa més segura, amb un repertori més variat, sensible i càustic segons els casos, i ben acompanyada per Miquel Brunet.
En Miquel també el vaig conèixer als escenaris. O tal vegada no: crec que hi vaig coincidir primer als seus estudis, quan els amics d'Aires Formenterencs em van convidar a ficar cullerada en el seu disc Pàgines enrere. És igual, escenari o estudi són els medis en què viu aquest home d'espècie única i digna de protecció, que porta la música a les venes i el metrònom al cor. En Miquel entra dins de qualsevol món musical que se li posi davant. S'hi aboca del tot, sigui per una porta o per una finestra, i sap moblar els espais que hi troba amb les harmonies i els ritmes adequats.
La conjunció no podia sortir malament. Aquí la teniu. I si encara no ho heu fet, més que llegir aquestes paraules, heu de córrer a sentir les cançons. S'ho han treballat ells dos, s'ho han guanyat, polint i retocant els petits amagatalls de cada cançó.
Ara podeu entrar-hi, escoltar-les. Aquesta no és música simplement per sentir. L'heu de deixar que us prengui un lloc en un racó de ca vostra, allà dins, amb calma.
Imaràntia. Una veu nova en aquestes illes. Es farà escoltar. Se'n parlarà.

Isidor Marí