Vaig començar en la música als 18 anys, va ser enmig d'una crisi existencial i d'identitat molt forta. La música em va ajudar a trobar el meu lloc al món i a tenir una opinió crítica sobre les coses, que ja és molt. Però va ser als 23 anys quan les meves idees van cristal·litzar en alguna cosa interessant.

Amb diversos amics vam muntar El Diablo en el Ojo el 1998, una banda de rock fosc i elegants pretensions. Vam gravar dos elapés amb el segell Primeros Pasitos, vam girar per la península i vam treure el cap a l'escena indie de llavors. Vam actuar en dues edicions del FIB, al Mercat de Música Viva de Vic, al Festival Isladencanta i vam obrir per a The Make Up, Jack o Manta Ray.

Vaig fugir cap a Barcelona al costat del pianista Marc Melià i muntarem El Piano Ardiendo, un combo en el qual barrejàvem Jacques Brel, Tino Casal i una mica de cabaret berlinès. Vam gravar una demo que quedarà en els annals de la música inclassificable.

Vaig començar a escriure cançons pel meu compte com a Jordi Maranges: vaig ajuntar un grup i, poc temps després, vaig gravar un disc, el meu primer disc en solitari, El baile de los cangrejos (2010), un diari existencial amb tocs neoromàntics i barrocs amb el qual vaig sonar en el programa Siglo XXI de Radio 3, i una cançó del disc va ser elegida com a sintonia d'un programa de TVE 2. Barcelona i la seva vida boja em van deixar extenuat. Vaig volar a Berlín, on vaig viure una temporada, arribant a col·laborar amb la cantant de cabaret Cora Frost; un antic somni complert.

Vaig tornar a Mallorca -d'on sóc natural- i vaig compondre l’EP Circo del amor i vaig girar per mitja Espanya. Més tard vindria el meu segon EP, El cazador, amb el tema de l'amor i els seus estranys engranatges com a protagonistes. També vaig viatjar a Grècia amb el cantant Giorgis Christodoulou, amb qui vaig fer una sèrie de concerts al país hel·lè, i d'altres tants aquí a Espanya, amb el projecte Transmediterranean Express.

Més tard vindria el meu segon EP, El cazador, amb el tema de l'amor i els seus estranys engranatges com a protagonistes. L'últim treball el vam presentar amb èxit l'any passat rebent bones crítiques a publicacions com Mondosonoro, Butxaca, etc. El videoclip del primer single, "La estación pactada", va guanyar el primer premi com a millor videoclip al festival de cine FECICAM.