Recital de piano: La música líquida.

Magí Garcías, Palma, 1994. 

El darrer romanticisme s'ofega recreant-se en la figura de l'heroi-artista. La pulcritud formal recuperada durant l'època clàssica es va desfent fins a donar a llum formes contorsionades fins el límit i harmonies estirades fins l'abisme. El triomf de l'individualitat assenta la càtedra damunt l'instrument més senyorial i mecànic: el piano. La màquina a vèncer damunt l'escenari. El programa de Música líquida es basa en la metàfora arxiconeguda dins el món de la sociologia, que evidencia la falta de consistència dels conceptes que regeixen la nostra vida. El recital està conformat per música del segle XX, amb autors que hereden l'ombra imborrable dels grans genis romàntics, i decideixen continuar-la, assentant les bases del que significarà "ser pianista" durant el segle XXI però alhora portant-mos per un camí estètic que ens ha deixat sense rumb i dins un cercle viciós on la música romàntica n'és la fatigada brújula. Les obres del programa plantegen un recorregut per aquest camí d'obscuritat i riquesa, de decadència. Decadència reflectida per la pròpia música, dins la seva forma i contingut. El piano romàntic va morir, però no el deixam abdicar.