Marina Planas
- (Palma, 1983)
La meva videocàmera ha sigut el meu ull durant un llarg període de temps, era l'input del món extern. L'output havia de ser el resultat d'un concepte processat. Vaig passar molt de temps fent cinema, sobretot experimental. Basada en la idea que la tecnologia té la capacitat d'expandir una gran multiplicitat de processos cognitius i de què la ment és un múscul, vaig decidir sotmetre la meva ment a la forma en què els ordinadors/internet treballen.
La síntesi de la informació amb la qual els ordinadors funcionen són xifres constants però variables. MEMÒRIA. Les dades digitals es troben en una contínua mutació, no tenen una essència estable. MEMÒRIA. El sistema en xarxa és molt resistent perquè descentralitza. Una intel·ligència distribuïda, cada nus és intel·ligent. TECNOLOGIA. Hi ha un punt d'informació que parteix i arriba a un punt receptor per crear un missatge total de què tan sols n'és una part. PERCEPCIÓ. El ciberespai és una memòria en comú en temps real. Els suports es multipliquen. TECNOLOGIA. L'aparell s'expandeix. L'aparell genera poder. PODER. Cos i tecnologia. VIRTUALITAT. Codis binaris. Obscurits. PODER. Cos invisible. Codis artificials, digitals. IMATGE.
El meu treball visual és el resultat d'aquest experiment. Una vegada enllà, mir enrere, al passat, a la meva procedència i començ amb els documents i els arxius. MEMÒRIA. La indexació, taxonomia i classificació es converteixen en el meu nou mètode de treball. MEMÒRIA FUTURA. Mapejar territoris i classificar coneixements. Aby Warburg. Relectures i reescriptura. Derrida. REPETICIÓ. La fragilitat del document. A priori històric. Foucault. La mirada de continu canvi postmodern. ARXIU. Fotografies en blanc i negre. MEMÒRIA. Fotografia com a signe de mort. Càmera Lúcida. Memòria, història i oblit.