Hi ha títols que resulten tan explícits que deixen poc espai per a aclariments, perquè ells mateixos defineixen el contingut i les intencions. És el cas d'Adelante. Perquè justament el que fa Victoria Lerma en aquest disc és avançar, no quedar-se encallada al lloc on la va deixar la seva estrena. Avança però sense perdre la seva identitat, ampliant-la, desenvolupant amb gust meravelloses melodies envoltades tant en registres orgànics com en textures d'acollidora electrònica, en un sa equilibri entre cançons intimistes i d'altres més ballables. Sempre amb els seus texts personals i suggeridors, amb els quals s'enganxa, per melangiós que pugui ser el transfons d'alguns, a un optimisme que, contagiós, aconsegueix trasmetre'l a l'oient. Perquè allò que importa és seguir Adelante.