Ponç Pons
El rastre blau de les formigues
![El rastre blau de les formigues](/media/cache/21/c6/21c62e6c643ea862cc9bed17e49aa1ce.jpg)
INFORMACIÓ
De les llargues caminades que d’al·lot feia amb mon pare pel camp, record l’esperit d’uns homes, la majoria anarquistes, que tenien un hort amb arbres fruiters, una caseta i un ca. Em va semblar que allò era un ideal de vida, i Thoreau —«És aquí i no en cap altre lloc que hi ha el nostre paradís»—m’ho va confirmar. Crec que hem nascut per conviure, entre la bellesa de l’aire, amb els animals, les plantes, el paisatge… i que la cultura ens pot fer més savis i humans. Wallace Stevens diu que «Hi ha d’haver alguna cosa de pagès en cada poeta» i: Tots som un tot. S’escriu en soledat, mai solitari. Amb la inspiració que il·lumina o el desengany que desvela, integrat en la naturalesa, llegint i escrivint pel camp, cerc en la Literatura sentit i veritat.
Menorca, Sa Figuera Verda, tardor de 2012