RITA LUNA

La paz perpetua

La Paz Perpetua

INFORMACIÓ

Tres cans a la cerca d’una distinció. Odín és intuïtiu, la seua experiència com a exemple de vida, com a empírica veritat; John-John és obedient, ensinistrat per respondre amb eficiència i sense qüestionaments; Emmanuel és filòsof, emocionalment proper d’allò humà, és qui qüestiona des d’altres valors el paper de la resta de personatges d’un grup antiterrorista. No parlen de terrorisme, sinó del mal necessari per defendre la llibertat o com sacrificar els valors justificant que es defensa la democràcia. No és una faula de la qual l’espectador extreu una lliçó moral, és un conflicte que enfronta l’espectador amb els dilemes permanents als quals es veuen enfrontats els protagonistes. No és només teatre, té bastant de la llum d’una obra homònima de Kant i altres referències a filòsofs i obres polítiques. No són només paraules, són també les limitacions del llenguatge per comprendre, explicar i conèixer a través de paraules gastades, les d’una societat on la violència és dominació. No és actualitat, és una obra que reivindica la memòria intencionadament i la mudesa de les víctimes. No és simple, és tot el contrari, afortunadament. Mayorga coneix la complexitat del món i ens exposa, amb respecte, a ella, i des de les nostres experiències ens ajuda a repensar les solucions que donam i que de vegades han estat suggerides per la barbàrie: la intranquil·la pau de cada dia.