Espiga

Qui no pot segar, espigola

INFORMACIÓ

Les espigoladores

Aquest projecte neix de la mà d’Alícia Olivares, Maribel Servera i Francesca Vadell.

Maribel Servera és glosadora, té una llarga trajectòria i és una de les més reconegudes arreu dels Països Catalans. Alícia Olivares és guitarrista, compositora i ha dedicat part dels seus treballs a la cançó popular i tradicional. Francesca Vadell és actriu, i ja ha fet diversos espectacles poètics on ha reivindicat poetes com Miquel Àngel Riera, Joan Vidal Alcover, Guillem d’Efak o Josep Maria Llompart, entre d’altres.

Venim de camps diferents: ens dedicam a la música, a la glosa i a la interpretació. Però els nostres camins conflueixen en la passió per comunicar, la reivindicació de la tradició oral i l’estima per la musicalitat de la llengua.

Cada una de nosaltres coneix el codi des d’on treballa, però ara la nostra voluntat és treballar conjuntament per crear una peça on l’espectador quedi embolcallat per sonoritats, mots i significats que poden venir tant de la glosa improvisada, de la música com de la paraula escrita.

Per què ens declaram espigoladores?

La nostra curiositat es centra a arreplegar allò que ha quedat, aquell substrat cultural que forma part del nostre poble. Volem reivindicar l’oralitat i la paraula, com a font de vida i com a element que ens constitueix i defineix.

Com diu el Rafel Ginard: “Ens hem oblidat de la senzilla grandesa de les coses simples i del parlar pla.” A partir d’aquesta idea, la nostra intenció és crear una balança entre els tres mons: la glosa, la cançó popular i la poesia. Per això, els motors que fan engegar el nostre projecte són: les paraules de les poetesses i poetes mallorquins, el cançoner popular i la glosa actual. La nostra voluntat és: reivindicar, espigolant, allò que s’apropa a la nostra sensibilitat, al nostre art i al que és vigent per nosaltres.

Les nostres paraules sempre volen tenir “els peus en terra, amb les sabates de caminar la pols i el fang del concret”, com diu Damià Huguet.